qui som
La Fundació SASM, es va constituir com a tal a l’abril de 2001, amb caràcter d’assistència social, i amb l’objectiu d’abordar l’atenció sociosanitària, recuperació i residència de les persones amb malaltia mental crònica.
Fruit d’aquest projecte, i amb l’objectiu de facilitar la recuperació i inclusió real de les persones ateses, s’obren els següents recursos: a l’octubre de 2004, el Centre Específic per a Persones amb Malaltia Mental Crònica (CEEM) i el Centre de Dia ( CdD); en 2006 les instal·lacions van ser homologades com a centre de formació ocupacional; i el 2009 i 2012 es van obrir dos vivendes tutelades supervisades, una per a dones i una altra per a homes respectivament.
Aquests recursos estan subvencionats per la Generalitat Valenciana.
En l’actualitat el patronat està constituït per:
- Presidente/a: Alcalde/sa Excmo. Ayuntamiento de Sueca.
- Vicepresidenta: Dña. Francisca Vidal Pupla.
- Secretari-Administrador: D. Vicente González Ortuño.
- Tesorera: Dña. Natividad Tamarit Alberola
- Vocals: D. Guillermo Nebot Vidal, Dña. Amparo González Ortuño y Dña. Diana Nebot Vidal
Des del nostre inici la perspectiva de treball, ha estat purament rehabilitadora perseguint com a fi, fomentar l’adquisició i / o recuperació en les persones amb malaltia mental, d’aquelles habilitats i competències necessàries per a reintegrar-se en la comunitat, de manera que puguen mantenir-se en el seu entorn social en unes condicions el més normalitzades i independents possibles.
Per això al llarg del temps, Fundació SASM ha lluitat per aconseguir diferents recursos destinats a l’atenció de persones amb malaltia mental, amb l’objectiu de facilitar la inclusió en el seu medi social, afavorir l’autonomia i millorar la seva qualitat de vida.
OBJECTIUS:
- Educar les persones ateses i les seves famílies sobre el trastorn, les dificultats associades al mateix i la predisposició a experimentar crisi.
- Organitzar l’estil de vida a partir d’aquest coneixement.
- Potenciar la inclusió social a la comunitat , recolzant i fomentant un funcionament el més autònom possible.
- Assessorar les famílies de les persones amb malaltia mental de manera que puguen ser més competents en el maneig i gestió dels problemes derivats de la convivència.
- Facilitar la inserció laboral dels alumnes i les alumnes del Centre de Formació, afavorint el desenvolupament de competències que permeten el creixement professional i personal, actualitzant coneixements i generant -ne de nous , fomentant la seua capacitat d’adaptació i promovent actituds i valors.
- Facilitar i promoure el desenvolupament personal i professional , així com la igualtat d ́oporunitats de totes les persones que conformen la plantilla de la Fundació.
AÏNHOA RODENES PÉREZ
Hi ha una història darrere de cada persona. Hi ha una raó per la qual som com som. Pensa això abans de jutjar a ningú.
AROA SANSELONI CUEVAS
No podem ajudar a qui no vol ser ajudat…, tota aquesta vida té un procés deixem-lo fluir, respetem les decisions.
MIGUEL FRANCO PRADAS
La malaltia mental té tractament, i els prejudicis ?. Nosaltres també treballem en això.
LORENA ADAM FERRI
Entendre una malaltia mental resulta difícil per a algunes persones, en algunes ocasions per a aquelles persones que sí que l'entenen, també ho és. El més important és no jutjar i intentar conèixer la persona independentment de la seva malaltia; sempre val la pena.
MIRIAM CARBAJO MERINO
La cosa més important en la malaltia és mai perdre cor. Nikolai Lenin.
AUXILIADORA TOMÁS FOX
Treballar per a mi en la Fundació és molt gratificant ja que implica fer el camí més fàcil a un grup de persones que abans únicament tenia dificultats.
RECAREDO GARCÍA TORRES
Tots tenim dret a una vida digna. Eixe és el motor del nostre treball.
CARLOS LAGUNA TALENS
Junts podem millorar la qualitat de vida de qui pateix una malaltia mental. Els que estem amb ells, amb un somriure i tracte d'afecte. La societat amb més integritat i eliminació de prejudicis. Perquè no és cosa de "bojos". És cosa de tots.
NOÉ ASES RODRÍGUEZ
Una de les pitjors coses per les quals passa una persona amb una malaltia invisible, és sentir que ha de demostrar lo malament que està. El que no es veu també fa mal.
SHEILA GARCÍA MONTESINOS
M'agrada aprendre coses noves cada dia, i encara que l'estigma vullga demostrar el contrari, treballar amb persones m'ensenya cada dia, coses meravelloses ... potser el problema llavors el tinguen aquells que viuen els prejudicis, perquè els altres, mútuament, fem que les nostres vides siguen molt més feliços.
Col·laboradors
Membre
